El secret del meu turbant

Hola! Avui toca llibre català i un, que té alguna cosa molt especial, per cert. És el llibre de la història d'una noia afganesa anomenada Nadia Ghulam. Juntament amb Agnès Rotger, van escriure aquesta novel·la tan plena d'emocions, aventures i injustícies que a mesura que es llegeix el llibre, has de saber reprimir-te els crits d'impotència davant aquesta història que tan personal per a mi és. He de dir que me'l vaig comprar perquè la meva mare se l'havia llegit, i prop d'on jo vivia la pròpia autora faria una xarrada sobre el llibre. Vaig decidir llegirme'l (ho vaig fer amb dos dies per tenir-ho enllestit per la xarrada) i la veritat és que mai m'arrepentiré. A la primera pàgina del meu llibre, hi ha la firma de l'autora i una fotografia que tinc amb ella i la meva mare. Em va impressionar el seu català essent afganesa i la seva fortalesa davant tot el que ha viscut. Vaig estar conversant amb ella alguna estona i em va dir que era un gran lector, al haver-li comentat que me'l vaig llegir en dos dies. L'altra autora, però, no hi era.
Deixem les dades del llibre:

     Títol: El secret del meu turbant

     Autores: Nadia Ghulam i Agnès Rotger

     Editorial: Columna

     Col·lecció: Labutxaca

     Pàgines: 313

    Sinopsi: La mare xiscla mentre em treu amb mans frenètiques els trossos de guix i de ciment que m'han caigut al damunt. Els seus ulls plens de pànic busquen algun indici de vida al meu cos de vuit anys. Acaba de caure una bomba a casa. I ella es llança a apagar amb el seu cos les flames que encenen el meu, amb una abraçada en què em vol tornar a donar la vida. Ignora que ella també s'està cremant, ignora que és una dona feixuga i poc àgil, ignora el fum i la runa i em treu a braços, i en pocs segons, del que podia haver estat la meva tomba. Només després de veure'm fora d'allà, i de comprovar que encara respiro, a la mare l'abandonen les forces. Llavors es posa a tremolar descontroladament i a repetir el meu nom com si no pogués parar mai més: "Nàdia, Nàdia, Nàdia, Nàdia".Serà l'última vegada que la mare em dirà Nàdia a la nostra casa de Kabul. El proper cop que tindrem una casa, jo seré l'home de la família.El secret del meu turbant explica la història real de Nàdia Ghulam, una noia afganesa que amb només vuit anys va patir greus ferides a causa d'una bomba. En sortir de l'hospital dos anys després, el règim talibà s'havia instaurat a Afganistan i ella va prendre una decisió radical: es va vestir de noi i durant deu anys es va fer passar per home per poder portar un sou a casa, ja que el nou govern va prohibir que les dones treballessin fora de casa.Aquesta és la història de la Nàdia, una noia que va lluitar per la seva llibertat. 

La seva història es fascinant i el recomano per aprendre succesos que van succeir a Afganistan al llarg d'uns quants anys. Passa moltes aventures, realitza diversos treballs disfressada de noi i fins i tot troba l'amor. El final és molt bonic, però per saber-lo heu de llegir-lo. No es fa gens pesat ja que es un relat captivador.
A la xarrada, la noia, ens va explicar tot el què va viure i ens va deixar fer-li preguntes. Jo li vaig demanar què li va sorprendre quan va arribar a Barcelona. Ella em va dir que la porta giratòria de l'aeroport va ser la primera cosa que la va sorprendre. També la va sorprendre anar pel carrer sola, sense tenir la por que algú la violés, la sagrestés o la agradís. Es va sorprendre també de que pugués entrar a les botigues essent dona, etc. És una dona molt agradable i molt simpàtica i vam conèixer els seus pares adoptius (cal remarcar que la seva mare viu a Afganistan i la va a veure sovint). Els seus pares ens van explicar a mi i a la meva mare el moment de l'acollida i ens van parlar del llibre de contes afganesos que està escrivint. També ha participat en la narració de la novel·la El diari taronja de Carlota, escrit per Gemma Lienas amb la col·laboració especial de Nadia Ghulam, qui és un personatge del llibre. També me l'he llegit i cada vegada que llegia el seu nom, em recordava a ella.

La seva història és molt interessant de conèixer. Al cremar-se-li la cara quan era tan sols una nena, va haver de superar moltes operacions per tenir com la té ara (quasi perfecta). És una dona molt forta i per saber apreciar aquesta dona com la aprecio jo, només cal llegir el llibre. Ja no puc afegir res més.

Nadia Ghulam, afganesa i Agnès Rotger, l'escriptora catalana que va ajudar a difondre aquesta història tan trista i injusta, però a la vegada tan bonica i que tantes ganes de tirar endevant i de veure la sort que tenim et transmet. Una història que ha de ser llegida per comprendre millor de què estic parlant. És massa especial per poder explicar-la per sobre en poques paraules.