Avui, llibre en català. Anem al gra, perquè en ve un d'important i molt rermarcable i m'allargaré massa. Parlarem de la obra clau de la literatura universal, tan valorada, tan coneguda, tan llegida: El perfum de Patrick Süskind. És un llibre increïble. Senzillament increïble i un dels millors que mai he llegit. Un llibre que s'ha de llegir abans de morir, sens dubte. El vaig comprar impulsat pel furor que causa a tot lector i per la seva popularitat. Ara, un cop acabat, ho entenc tot. Cal dir que vaig a escriure la opinió més difícil de tot el blog. Anem amb les dades:
Títol: El perfum
Títol: El perfum
Autor: Patrick Süskind
Editorial: Labutxaca
Col·lecció: Columna
Pàgines: 317
Sinopsi: Aquesta és la història d’un dels homes més genials i abominables del segle XVIII, Jean-Baptiste Grenouille, perfumista i assassí de noies. Des del convent que l’acull lactant fins al cementiri on coneix la seva funesta apoteosi final, la vida de Grenouille està marcada per la seva innata capacitat de captar totes les olors imaginables, i per la seva obsessió de posseir l’essència de les olors més exquisides.
El perfum, una de les novel·les europees més importants del nostre temps, proposa un descens als abismes més torbadors de l’esperit humà i dissecciona amb detall una societat esquerdada. Patrick Süskind ens obre les portes a un món on coexisteixen l’esperit de la Il·lustració i la pervivència de les pors i els mites atàvics.
Bé, és un llibre o que agrada moltíssim, o que no agrada gens. O un 0 o un 10. No hi ha mitges tintes. Jo li poso un 10. La persona que li posa un 0, es òbviament que no ha entès el rerefons i el simbolisme de la obra i només l'ha llegida entenent el què diu no més enllà de les paraules.
L'obra, sobretot cap al final, manca de sentit. Si has seguit el fil de la història fixant-te en el simbolisme d'aquesta, entendràs el final.
Jean-Baptiste Grenouille, és un personatge on, al llarg de la novel·la, es narra des del seu naixement fins la seva mort. A mesura que avança, ja des de la seva infància, tothom veu que no és un nen normal. Ningú no el vol, i curiosament, tothom que decideix acollir-lo, quan Jean-Baptiste deixa la família, persona o grup de persones que l'ha acollit, moren o tenen una vida pèssima fins la mort (una de les mil peces del simbolisme de l'obra). Aquest nen, té el sentit de l'olfacte molt i molt desenvolupat. A mesura que va creixent, va aprenent i emmagatzemant una biblioteca d'olors en el seu cervell. Viu mil aventures pertot França. Però quan de veritat comença la acció, és quan arriba a la ciutat de Grassa. Allà és on comencen els seus assassinats per obtenir el perfum més bell del món. Haurà de matar les noies més boniques de la ciutat per obtenir aquest apreciat perfum. És un home boig i obstinat si ens ho mirem des del punt de vista actual i personal.
Jo crec que, Patrick Süskind, amb aquest llibre, vol transmetre'ns molt més que la història d'aquest assassí. Vol transmetre'ns la seva visió del món, així com què li passaria a un home que té el sentit de l'olfacte tan desenvolupat. Patrick, veu l'ésser humà, segons ha transmès a la novel·la, com el pitjor enemic d'ell mateix i com l'ésser més cruel. Ens ho reflecteix tot a la novel·la sense embuts. Grenouille, és un home intel·ligent, però aparentment dèbil i flac, físicament. Tot i així, amb el sentit de l'olfacte tan desenvolupat, és capaç de fer coses inimaginables. Al llarg de la seva vida, va aprenent aspectes sobre la perfumeria i les fases de la creació d'un perfum fins a acabar utilitzant un perfum diferent creats per ell mateix depenent del què volgués que la altra gent fes: si volia ser ignorat, es ruixava amb un perfum determinat creat per ell, i tothom l'ignorava. Si volia causar repugnància, el mateix. Si volia que la gent l'admirés, es ruixava amb el perfum creat especialment per això, i la gent queia als seus peus. Al començament del llibre, assassina una dona quasi inconscientment i obté el seu perfum, amb el qual gaudeix durant uns dies. Al cap d'uns anys, fins i tot, s'aïlla de la societat amagant-se en una cova durant set anys sofrint de misantropia. Quan es dóna compte que ell mateix no fa olor, és comença a obsessionar i el posseeix una bogeria desesperada. Necessita fer un crit i alliberar-se de les males olors del món. A causa d'això, al arribar a Grassa, olora la flaire d'una noia molt bonica qui decideix que matarà dos anys més tard, un cop s'hagi desenvolupat més per poder-la gaudir millor. Va planejant la mort de Laure i matant altres noies, creant així un puzle de les millors olors de la ciutat al final obtenint la peça clau: l'olor de Laure. Amb totes aquestes olors, crearà el perfum que l'alliberarà de tot.
És molt difícil d'explicar el simbolisme i el desenvolupament del llibre, sincerament. S'ha de llegir per obtenir tot el que transmet. Val la pena llegir-lo.
Vull afegir un matís: és increïble com Patrick Süskind descriu les olors. Costa molt descriure una olor. No obstant això, mentre llegeixes la novel·la olores les flaires descrites i acabes el llibre embafat d'olors de tot tipus. La seva capacitat de descripció és meravellosa.
Espero haver donat una bona opinió sobre el llibre i haver escrit una bona síntesi (costa molt fer ambdues coses, ja que és un llibre difícil d'explicar o descriure).
Llegiu-lo creient en les paraules de Patrick i veient el doble sentit de la història.
L'obra, sobretot cap al final, manca de sentit. Si has seguit el fil de la història fixant-te en el simbolisme d'aquesta, entendràs el final.
Jean-Baptiste Grenouille, és un personatge on, al llarg de la novel·la, es narra des del seu naixement fins la seva mort. A mesura que avança, ja des de la seva infància, tothom veu que no és un nen normal. Ningú no el vol, i curiosament, tothom que decideix acollir-lo, quan Jean-Baptiste deixa la família, persona o grup de persones que l'ha acollit, moren o tenen una vida pèssima fins la mort (una de les mil peces del simbolisme de l'obra). Aquest nen, té el sentit de l'olfacte molt i molt desenvolupat. A mesura que va creixent, va aprenent i emmagatzemant una biblioteca d'olors en el seu cervell. Viu mil aventures pertot França. Però quan de veritat comença la acció, és quan arriba a la ciutat de Grassa. Allà és on comencen els seus assassinats per obtenir el perfum més bell del món. Haurà de matar les noies més boniques de la ciutat per obtenir aquest apreciat perfum. És un home boig i obstinat si ens ho mirem des del punt de vista actual i personal.
Jo crec que, Patrick Süskind, amb aquest llibre, vol transmetre'ns molt més que la història d'aquest assassí. Vol transmetre'ns la seva visió del món, així com què li passaria a un home que té el sentit de l'olfacte tan desenvolupat. Patrick, veu l'ésser humà, segons ha transmès a la novel·la, com el pitjor enemic d'ell mateix i com l'ésser més cruel. Ens ho reflecteix tot a la novel·la sense embuts. Grenouille, és un home intel·ligent, però aparentment dèbil i flac, físicament. Tot i així, amb el sentit de l'olfacte tan desenvolupat, és capaç de fer coses inimaginables. Al llarg de la seva vida, va aprenent aspectes sobre la perfumeria i les fases de la creació d'un perfum fins a acabar utilitzant un perfum diferent creats per ell mateix depenent del què volgués que la altra gent fes: si volia ser ignorat, es ruixava amb un perfum determinat creat per ell, i tothom l'ignorava. Si volia causar repugnància, el mateix. Si volia que la gent l'admirés, es ruixava amb el perfum creat especialment per això, i la gent queia als seus peus. Al començament del llibre, assassina una dona quasi inconscientment i obté el seu perfum, amb el qual gaudeix durant uns dies. Al cap d'uns anys, fins i tot, s'aïlla de la societat amagant-se en una cova durant set anys sofrint de misantropia. Quan es dóna compte que ell mateix no fa olor, és comença a obsessionar i el posseeix una bogeria desesperada. Necessita fer un crit i alliberar-se de les males olors del món. A causa d'això, al arribar a Grassa, olora la flaire d'una noia molt bonica qui decideix que matarà dos anys més tard, un cop s'hagi desenvolupat més per poder-la gaudir millor. Va planejant la mort de Laure i matant altres noies, creant així un puzle de les millors olors de la ciutat al final obtenint la peça clau: l'olor de Laure. Amb totes aquestes olors, crearà el perfum que l'alliberarà de tot.
És molt difícil d'explicar el simbolisme i el desenvolupament del llibre, sincerament. S'ha de llegir per obtenir tot el que transmet. Val la pena llegir-lo.
Vull afegir un matís: és increïble com Patrick Süskind descriu les olors. Costa molt descriure una olor. No obstant això, mentre llegeixes la novel·la olores les flaires descrites i acabes el llibre embafat d'olors de tot tipus. La seva capacitat de descripció és meravellosa.
Espero haver donat una bona opinió sobre el llibre i haver escrit una bona síntesi (costa molt fer ambdues coses, ja que és un llibre difícil d'explicar o descriure).
Llegiu-lo creient en les paraules de Patrick i veient el doble sentit de la història.
Patrick Süskind, escriptor i guionista alemany, va créixer a la ciutat bavaresa de Holzhausen i és fill de l'escriptor, traductor i durant molts anys treballador del diari alemany Süddeutsche Zeitung Wilhelm Emanuel Süskind.
Després del batxillerat estudià Història Medieval i Moderna a la Universitat de Munic i també durant un temps a Aix-en-Provence, encara que finalment deixà els seus estudis.
Süskind és un escriptor que no concedeix gaires entrevistes, viu retirat del circuit promocional i fins i tot ha rebutjat premis literaris, com el Gutenberg.
No hay comentarios:
Publicar un comentario