El perfum

Avui, llibre en català. Anem al gra, perquè en ve un d'important i molt rermarcable i m'allargaré massa. Parlarem de la obra clau de la literatura universal, tan valorada, tan coneguda, tan llegida: El perfum de Patrick Süskind. És un llibre increïble. Senzillament increïble i un dels millors que mai he llegit. Un llibre que s'ha de llegir abans de morir, sens dubte. El vaig comprar impulsat pel furor que causa a tot lector i per la seva popularitat. Ara, un cop acabat, ho entenc tot. Cal dir que vaig a escriure la opinió més difícil de tot el blog. Anem amb les dades:

     Títol: El perfum

     Autor: Patrick Süskind

     Editorial: Labutxaca

     Col·lecció: Columna

     Pàgines: 317

  Sinopsi: Aquesta és la història d’un dels homes més genials i abominables del segle XVIII, Jean-Baptiste Grenouille, perfumista i assassí de noies. Des del convent que l’acull lactant fins al cementiri on coneix la seva funesta apoteosi final, la vida de Grenouille està marcada per la seva innata capacitat de captar totes les olors imaginables, i per la seva obsessió de posseir l’essència de les olors més exquisides. 

El perfum, una de les novel·les europees més importants del nostre temps, proposa un descens als abismes més torbadors de l’esperit humà i dissecciona amb detall una societat esquerdada. Patrick Süskind ens obre les portes a un món on coexisteixen l’esperit de la Il·lustració i la pervivència de les pors i els mites atàvics.

Bé, és un llibre o que agrada moltíssim, o que no agrada gens. O un 0 o un 10. No hi ha mitges tintes. Jo li poso un 10. La persona que li posa un 0, es òbviament que no ha entès el rerefons i el simbolisme de la obra i només l'ha llegida entenent el què diu no més enllà de les paraules. 
L'obra, sobretot cap al final, manca de sentit. Si has seguit el fil de la història fixant-te en el simbolisme d'aquesta, entendràs el final. 
Jean-Baptiste Grenouille, és un personatge on, al llarg de la novel·la, es narra des del seu naixement fins la seva mort. A mesura que avança, ja des de la seva infància, tothom veu que no és un nen normal. Ningú no el vol, i curiosament, tothom que decideix acollir-lo, quan Jean-Baptiste deixa la família, persona o grup de persones que l'ha acollit, moren o tenen una vida pèssima fins la mort (una de les mil peces del simbolisme de l'obra). Aquest nen, té el sentit de l'olfacte molt i molt desenvolupat. A mesura que va creixent, va aprenent i emmagatzemant una biblioteca d'olors en el seu cervell. Viu mil aventures pertot França. Però quan de veritat comença la acció, és quan arriba a la ciutat de Grassa. Allà és on comencen els seus assassinats per obtenir el perfum més bell del món. Haurà de matar les noies més boniques de la ciutat per obtenir aquest apreciat perfum. És un home boig i obstinat si ens ho mirem des del punt de vista actual i personal. 
Jo crec que, Patrick Süskind, amb aquest llibre, vol transmetre'ns molt més que la història d'aquest assassí. Vol transmetre'ns la seva visió del món, així com què li passaria a un home que té el sentit de l'olfacte tan desenvolupat. Patrick, veu l'ésser humà, segons ha transmès a la novel·la, com el pitjor enemic d'ell mateix i com l'ésser més cruel. Ens ho reflecteix tot a la novel·la sense embuts.  Grenouille, és un home intel·ligent, però aparentment dèbil i flac, físicament. Tot i així, amb el sentit de l'olfacte tan desenvolupat, és capaç de fer coses inimaginables. Al llarg de la seva vida, va aprenent aspectes sobre la perfumeria i les fases de la creació d'un perfum fins a acabar utilitzant un perfum diferent creats per ell mateix depenent del què volgués que la altra gent fes: si volia ser ignorat, es ruixava amb un perfum determinat creat per ell, i tothom l'ignorava. Si volia causar repugnància, el mateix. Si volia que la gent l'admirés, es ruixava amb el perfum creat especialment per això, i la gent queia als seus peus. Al començament del llibre, assassina una dona quasi inconscientment i obté el seu perfum, amb el qual gaudeix durant uns dies. Al cap d'uns anys, fins i tot, s'aïlla de la societat amagant-se en una cova durant set anys sofrint de misantropia. Quan es dóna compte que ell mateix no fa olor, és comença a obsessionar i el posseeix una bogeria desesperada. Necessita fer un crit i alliberar-se de les males olors del món. A causa d'això, al arribar a Grassa, olora la flaire d'una noia molt bonica qui decideix que matarà dos anys més tard, un cop s'hagi desenvolupat més per poder-la gaudir millor. Va planejant la mort de Laure i matant altres noies, creant així un puzle de les millors olors de la ciutat al final obtenint la peça clau: l'olor de Laure. Amb totes aquestes olors, crearà el perfum que l'alliberarà de tot.
És molt difícil d'explicar el simbolisme i el desenvolupament del llibre, sincerament. S'ha de llegir per obtenir tot el que transmet. Val la pena llegir-lo.

Vull afegir un matís: és increïble com Patrick Süskind descriu les olors. Costa molt descriure una olor. No obstant això, mentre llegeixes la novel·la olores les flaires descrites i acabes el llibre embafat d'olors de tot tipus. La seva capacitat de descripció és meravellosa.

Espero haver donat una bona opinió sobre el llibre i haver escrit una bona síntesi (costa molt fer ambdues coses, ja que és un llibre difícil d'explicar o descriure).

Llegiu-lo creient en les paraules de Patrick i veient el doble sentit de la història. 

Patrick Süskind, escriptor i guionista alemany, va créixer a la ciutat bavaresa de Holzhausen i és fill de l'escriptor, traductor i durant molts anys treballador del diari alemany Süddeutsche Zeitung Wilhelm Emanuel Süskind.

Després del batxillerat estudià Història Medieval i Moderna a la Universitat de Munic i també durant un temps a Aix-en-Provence, encara que finalment deixà els seus estudis.

Süskind és un escriptor que no concedeix gaires entrevistes, viu retirat del circuit promocional i fins i tot ha rebutjat premis literaris, com el Gutenberg.

El vagabundo del Middle West

Hoy vengo con un libro del escritor francés Jean-François Ménard llamado El vagabundo del Middle West. Es un libro increíble escrito con sencillez y sentimiento. Lo compré en un estante de feria de libros de segunda mano y me costó 1€ y la verdad, creo que es el libro en el que mejor he invertido mi dinero si nos fijamos en su precio y en la cualidad del libro. Es muy bonito.

     Título: El vagabundo del Middle West
     Autor: Jean-François Ménard

     Editorial: SM

     Colección: Gran Angular
     Páginas: 126

  Sinopsis: Tiene diecisiete años, se ha fugado, tiene hambre, está empapado por la lluvia... y una noche llega a una casa deshabitada en la que hay un congelador lleno de truchas y una lata de judías recalcitrante. Ahí lo sorprende Floyd, un chico del pueblo que le convence para hacerse pasar a los ojos de todo el mundo por el estimado sobrino de los propietarios de la casa: Rush dejará de ser Rush y se convertirá en Dan Morton. Pero, para los habitantes de este pueblo minúsculo del Middle West donde todo se sabe, Dan Morton es un chico amable, bien educado y un brillantísimo estudiante de la Universidad de Yale. O, al menos, eso es lo que todo el mundo cree...

Es un libro muy, muy bonito. Rush es un pobre vagabundo que se ha fugado de casa. Encuentra una casa deshabitada cuyos propietarios son muy reputados y tienen un sobrino que es muy famoso en el pueblo, pero nadie nunca ha visto. Floyd, un chico del pueblo, para no levantar sospechas de complicidad delante de la gente del pueblo y la policía, hará que Rush aparente ser ese sobrino que todo el mundo sabe quien es pero nunca nadie ha visto: Dan Morton. Será muy bienvenido al pueblo y incluso, encontrará el amor. Ese amor, sin embargo, no sabe su verdadera identidad. Un libro en el cual el amor, puede más que cualquier apellido o reputación. La chica quien está enamorada de Rush,  cuando descubra su verdadera identidad ya será tarda para poder ser capaz de hablar con él otra vez. El libro, con un final muy bonito que hará saltar las lágrimas, es una buena novel·la breve que hará entretenerte abarcando todos los géneros (momentos de terror, de humor, de amor, de tristeza y de misterio) creando una mezcla de los más exquisita. Muy recomendable.

Escritor y traductor francés, Jean-François Ménard es el responsable de la versión gala de grandes sagas fantásticas, como los libros de Harry Potter o la serie de Artemis Fowl, entre otros éxitos.
No he leído nada más de él, ya que no se encuentra mucho en librerías y bibliotecas obras suyas traducidas. Es una pena, ciertamente, porque me gustaría leer más obras suyas. Excelente calidad de escritura y brevedad y sencillez en su obra. Una gran novel·la de 126 páginas. Léanlo. 

Nirvana

Hola lectors i lectores! Avui llibre en català anomenat Nirvana de Pere Formiguera. Aquest llibre és pur humor i és un dels pocs que ha aconseguit fer-me explotar de riure de tots els quins he llegit al llarg de la meva vida. És molt breu i només és per entretenir-se alguna estona lliure entre somriures. Anem a per les dades:

    Títol: Nirvana

   Autor: Pere Formiguera

   Editorial: Barcanova

   Col·lecció: Antaviana Nova

   Pàgines: 126

  Sinopsi: Quan l'Hipòlit Pinyol, ateu convençut, mor en un desgraciat accident, descobreix que, de totes les religions del món, només el budisme l'havia encertat amb allò de l'espiritualitat, i que, si vol assolir el nirvana, haurà de sotmetre's a les lleis de la reencarnació. En principi, el procés per arribar-hi no li va semblar gaire complicat, però un seguit de reencarnacions desafortunades i hilarants li van fer comprendre que allò anava per llarg...

Aquest llibre, amb més de 20.000 exemplars venuts i que es troba en la seva 11ª edició, no ha estat traduït al castellà o a cap altra llengua, per dissort, a causa dels trets catalanistes que consten en aquesta. És un llibre molt humorístic amb un personatge molt caracteritzat i especial.

L'Hipòlit (el seu nom ja fa riure) mor en un accident i va al cel. Allà, algú amb qui s'anirà trobant li explica que s'ha de reencarnar. Al llarg de totes les seves reencarnacions, depenent de com s'ha comportat durant la vida que li ha tocat, serà un animal o un altre. Si no recordo malament (el vaig llegir fa dos estius), es reencarna en un gos, en una mantis religiosa, en un ocell amazoic, amb un bisbe... I la frase final et deixa amb un somriure als llavis. Les peripècies que viu un home amb molt d'humor que es va reencarnant és un idea força atractiva. A cada vida t'explica com mor i tot el què li va passar essent cert animal fins que no assoleix el Nirvana, la pau absoluta. No és que sigui un llibre interessantíssim que necessitis llegir més, sinó que és una breu narració humorística que serveix per passar l'estona. Consta d'una bona narrativa i de trets molt i molt bons. Els diàlegs són increïbles i l'Hipòlit és tot un personatge. Llegiu-lo.

Pere Formiguera i Sala és un fotògraf i escriptor barceloní. Llicenciat en història de l'art. Es dedica professionalment a la fotografia i a la docència. Forma part de l'equip directiu de l'apartat de fotografia de la Fundació Joan Miró.

Es va iniciar en el món de la fotografia el 1969, però no va ser fins el 1973 quan va realitzar la seva primera exposició individual.
Autor també de l'obra Es diu cos i de Nirvana. Només he llegit Nirvana d'ell, així que no el conec gaire, però del llibre que m'he llegit seu, no me'n arrepenteixo.

 

El espíritu de los hielos

Hoy libro en castellano. Uno que me gustó mucho: El espíritu de los hielos de Maite Carranza. Es un libro que tiene un poco de todo: aventura peligrosa, romanticismo y incluso humor. Lo que más me gustó del libro es la caracterización de los personajes. Es decir, cuando lees el libro, te encuentras muy cercano a ellos como si les conocieras de toda la vida. También el hilo argumental está muy, muy bien. Vale la pena leer esta pieza de una autora como es Maite Carranza que tanto me gusta. Autora también del libro Palabras envenenadas, el cual leí cuando acababa de salir y nadie conocía, pero ya hablaremos otro día de éste. Lo leí porque me atrajo la portada y su autora, de quien como acabo de decir ya me había leído antes un libro suyo que me encantó.

     Título: El espíritu de los hielos

     Autora: Maite Carranza

     Editorial: Algar

     Colección: Algar jóven

     Páginas: 317

     Sinopsis: Todo empieza en Groenlandia, el país del frío. Una joven inglesa, un capitán de barco, un esquimal y un espíritu de los hielos se encuentran en una noche mágica. El azar les empuja a emprender un viaje fascinante mientras huyen de un antropólogo obsesionado por capturar seres míticos para convertirlos en piezas de museo. Otilia, el joven Anarfiq y D.J. se embarcan sin saberlo en una aventura peligrosa, romántica, y a veces humorística, que les llevará más allá del Ártico, hasta la Amazonia..

Me gustó porque la historia es interesante y atractiva. El libro es fácil y rápido de leer. Tiene 317 páginas que se leen como si hubiera 50. ¿Algo que no me gustó? Pues que tenga un final tan abierto, aunque un final abierto tiene su parte bonita: deja que el lector crea en su propio final.

La historia ocurre en dos lugares opuestos del mundo y eso hace que la lectura sea más amena y no todo ocurra en el mismo sitio.

Otilia, una periodista, Anarfiq, un esquimal, y D.J., un capitan de barco, se encuentran en una situación por azar que les obliga a huir de Groenlándia por patas cuando no se conocen de nada. El amor, obviamente surgirá entre D.J. y Otilia y juntos, salvarán al espíritu de los hielos de un científico caprichoso que les sigue para raptar al espíritu. Huyendo, llegarán a la Amazonia, donde tendrán que sobrevivir y vivir mil aventuras.

Lo recomiendo por la sencillez, la calidad y la facilidad de su lectura.

 Maite Carranza, autora de este libro tan trepdiante y tan original, que nos adentrará en un mundo mágico y lleno de aventuras. Autora de libros como Frena, Cándida, frena, Palabras envenenadas o El espíritu de los hielos. Gran autora que a mí, personalmente, me encanta.

El secret del meu turbant

Hola! Avui toca llibre català i un, que té alguna cosa molt especial, per cert. És el llibre de la història d'una noia afganesa anomenada Nadia Ghulam. Juntament amb Agnès Rotger, van escriure aquesta novel·la tan plena d'emocions, aventures i injustícies que a mesura que es llegeix el llibre, has de saber reprimir-te els crits d'impotència davant aquesta història que tan personal per a mi és. He de dir que me'l vaig comprar perquè la meva mare se l'havia llegit, i prop d'on jo vivia la pròpia autora faria una xarrada sobre el llibre. Vaig decidir llegirme'l (ho vaig fer amb dos dies per tenir-ho enllestit per la xarrada) i la veritat és que mai m'arrepentiré. A la primera pàgina del meu llibre, hi ha la firma de l'autora i una fotografia que tinc amb ella i la meva mare. Em va impressionar el seu català essent afganesa i la seva fortalesa davant tot el que ha viscut. Vaig estar conversant amb ella alguna estona i em va dir que era un gran lector, al haver-li comentat que me'l vaig llegir en dos dies. L'altra autora, però, no hi era.
Deixem les dades del llibre:

     Títol: El secret del meu turbant

     Autores: Nadia Ghulam i Agnès Rotger

     Editorial: Columna

     Col·lecció: Labutxaca

     Pàgines: 313

    Sinopsi: La mare xiscla mentre em treu amb mans frenètiques els trossos de guix i de ciment que m'han caigut al damunt. Els seus ulls plens de pànic busquen algun indici de vida al meu cos de vuit anys. Acaba de caure una bomba a casa. I ella es llança a apagar amb el seu cos les flames que encenen el meu, amb una abraçada en què em vol tornar a donar la vida. Ignora que ella també s'està cremant, ignora que és una dona feixuga i poc àgil, ignora el fum i la runa i em treu a braços, i en pocs segons, del que podia haver estat la meva tomba. Només després de veure'm fora d'allà, i de comprovar que encara respiro, a la mare l'abandonen les forces. Llavors es posa a tremolar descontroladament i a repetir el meu nom com si no pogués parar mai més: "Nàdia, Nàdia, Nàdia, Nàdia".Serà l'última vegada que la mare em dirà Nàdia a la nostra casa de Kabul. El proper cop que tindrem una casa, jo seré l'home de la família.El secret del meu turbant explica la història real de Nàdia Ghulam, una noia afganesa que amb només vuit anys va patir greus ferides a causa d'una bomba. En sortir de l'hospital dos anys després, el règim talibà s'havia instaurat a Afganistan i ella va prendre una decisió radical: es va vestir de noi i durant deu anys es va fer passar per home per poder portar un sou a casa, ja que el nou govern va prohibir que les dones treballessin fora de casa.Aquesta és la història de la Nàdia, una noia que va lluitar per la seva llibertat. 

La seva història es fascinant i el recomano per aprendre succesos que van succeir a Afganistan al llarg d'uns quants anys. Passa moltes aventures, realitza diversos treballs disfressada de noi i fins i tot troba l'amor. El final és molt bonic, però per saber-lo heu de llegir-lo. No es fa gens pesat ja que es un relat captivador.
A la xarrada, la noia, ens va explicar tot el què va viure i ens va deixar fer-li preguntes. Jo li vaig demanar què li va sorprendre quan va arribar a Barcelona. Ella em va dir que la porta giratòria de l'aeroport va ser la primera cosa que la va sorprendre. També la va sorprendre anar pel carrer sola, sense tenir la por que algú la violés, la sagrestés o la agradís. Es va sorprendre també de que pugués entrar a les botigues essent dona, etc. És una dona molt agradable i molt simpàtica i vam conèixer els seus pares adoptius (cal remarcar que la seva mare viu a Afganistan i la va a veure sovint). Els seus pares ens van explicar a mi i a la meva mare el moment de l'acollida i ens van parlar del llibre de contes afganesos que està escrivint. També ha participat en la narració de la novel·la El diari taronja de Carlota, escrit per Gemma Lienas amb la col·laboració especial de Nadia Ghulam, qui és un personatge del llibre. També me l'he llegit i cada vegada que llegia el seu nom, em recordava a ella.

La seva història és molt interessant de conèixer. Al cremar-se-li la cara quan era tan sols una nena, va haver de superar moltes operacions per tenir com la té ara (quasi perfecta). És una dona molt forta i per saber apreciar aquesta dona com la aprecio jo, només cal llegir el llibre. Ja no puc afegir res més.

Nadia Ghulam, afganesa i Agnès Rotger, l'escriptora catalana que va ajudar a difondre aquesta història tan trista i injusta, però a la vegada tan bonica i que tantes ganes de tirar endevant i de veure la sort que tenim et transmet. Una història que ha de ser llegida per comprendre millor de què estic parlant. És massa especial per poder explicar-la per sobre en poques paraules.

Rabia

Pues hoy toca en castellano un libro muy interesante. Un libro de Jordi Sierra i Fabra llamado Rabia que moralmente enseña a perseguir uno sus sueños, aunque sean descabellados. Si quieres ser escritor, puedes serlo, sólo si tu quieres. Si quieres ser cantante, puedes serlo, sólo si tu lo quieres. Jordi Sierra i Fabra, tiene un lema: Todo es posible (si tu lo quieres) y este libro confirma esta afirmación. A mi, personalmente me ayudó muchísimo, porque me interesa el mundo de la escritura y entre Jordi Sierra i Fabra (por correo electrónico) y este libro fueron el empujón a continuar con este mundo de la escritura que yo ya daba por perdido.

     Título: Rabia

     Autor: Jordi Sierra i Fabra

     Editorial: SM

     Colección: Gran Angular (Los libros de...)

     Páginas: 208

    Sinopsis: Patricia va a cumplir diecisiete años y se siente confusa, enfadada, con ganas de llorar y de comerse el mundo. Le gusta la música y los libros; además, ella compone, toca la guitarra y quiere escribir. Patricia va a conocer a Jordi en un momento en que necesita que alguien la ayude, la comprenda y la quiera como es.

El libro de uno de mis autores favoritos como es Jordi Sierra i Fabra, explica la historia de Patricia, una chica de diecisiete años que le encanta leer y la música. Quiere escribir y le encanta componer letras de canciones. En una conferencia de un libro en su escuela, el propio autor llamado Jordi Muntaner (inspirado en el autor del libro Rabia) conoce a Patricia y gracias a él Patricia se da cuenta que es preciso que persiga sus sueños. Todo es posible si uno quiere y eso se refleja en el libro de una forma muy bonita cuando ni tus padres confían en ti. Sólo tú mismo tienes que confiar en ti, nadie más. Me llamó la atención el título, la portada y, por supuesto, el autor prolífico que tanto me gusta. Te atrapa desde la primera página y es una clara combinación de amor, los sueños de una chica y sus ganas de comerse el mundo (al final). Es un libro bien elaborado con una gran moraleja clara.

Como siempre, la foto del autor. Veréis que a lo largo del blog iré citando libros de este autor, porque de él he leído muchos y me gustan bastante. ¿Por qué? Por su forma de escribir: breve, concisa, con frases claras, sin paja. Va al grano y eso se agradece. Lo que más aprecio de él es que tiene un libro para cada problema en el mundo. Tiene dos organizaciones: una en Colombia y otra aquí, para que adolescentes como Patricia lleguen a cumplir sus sueños en el mundo de les letras.

L'ocupant

Bé, aquesta entrada toca amb un llibre en català. El seu títol és L'ocupant de l'editorial Oxford. És un llibre d'Àngel Burgas (el primer llibre que em vaig llegir d'aquest autor) i el recomano sempre. No és que l'argument sigui molt i molt bo o que estigui molt i molt ben escrit, però té un seguit d'elements que fan que el llibre sigui interessant i no el puguis deixar.

El vaig comprar a l'Abacus i per primer cop el vaig veure a Internet. Ja feia temps que em rondava pel cap comprar-me'l i quan el vaig veure no me'n vaig saber estar. M'atreia la sinopsi i la portada, així com que fos d'un autor que mai abans havia llegit.

   Títol: L'ocupant

   Autor: Àngel Burgas

   Editorial: Oxford

   Col·lecció: L'arbre de la lectura

   Pàgines: 271

  Sinopsi:  Un noi intenta escapar de dos companys que el persegueixen amb moto, i es refugia en una fàbrica abandonada on es troba amb un captaire deforme amb el que estableix una estreta relació. Una aparent novel·la d'institut, es converteix en un relat de realisme fantàstic en el qual els límits de la narració

Per la sinopsi, pot sonar molt infantil. No ho és. És misteriós, intrigant i les ganes d'acabar-lo no  marxen fins que no ho has fet. Un llibre que tracta del món de la droga, així com de la vida d'un pobre captaire. D'aquest llibre el que més em va sorprendre va ser que, a partir del capítol 14, l'autor juga amb un difuminat moment de transició de l'edat adolescent del noi a la seva edat adulta a través d'un moment d'extàsi d'una pastilla. El final és realment sorprenent. Al llarg del llibre, si el llegiu, creureu que és massa de ciència-ficció. Però no ho és, al final veurem que tot el que passa és real i l'explicació "científica" de tot. Llegiu-lo, és molt bo, sobretot pels efectes que fa l'autor de la doble realitat, el canvi temporal d'edats, etc... Molt fàcil de llegir i molt enganxant.

Àngel Burgas és l'autor d'aquesta novel·la tan intrigant i misteriosa que consta d'un final increïble i sorprenent. Autor d'altres llibres com L'anticlub, el club de la cistella, Operación Kyoto... És el primer llibre que llegeixo d'ell i espero llegir-ne algun altre. Molt recomanable.